Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera
Un dels entorns més sorprenents de les Illes Balears es troba en les Pitiüses. Ses Salines van ser declarades Reserva Natural en 1995 i Parc Natural 2001
Un dels entorns més sorprenents de les Illes Balears es troba en les Pitiüses. Ses Salines van ser declarades Reserva Natural en 1995 i Parc Natural 2001
El Parc Natural de SesSalines.
El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera constitueix un exemple paradigmàtic de la riquesa de la biodiversitat mediterrània. La seva singularitat es basa a proporcionar un lloc de descans i nidificació per l'avifauna en les seves migracions. Com a espai natural d'especial interès engloba un conjunt d'hàbitats terrestres i marins, amb valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de primer ordre a escala internacional que ha merescut la seva consideració com a peça clau en el reconeixement de la Biodiversitat i Cultura d'Eivissa com alguna cosa excepcional per a la Humanitat, per la UNESCO el 4 de desembre de 1999.
L'artificializació d'una antiga llacuna marina ha donat lloc a un aiguamoll que permet la instal·lació de la fauna més representativa de l'àmbit terrestre del parc: les aus. Es manifesta així la possibilitat de compatibilitzar l'activitat econòmica (l'extracció de la sal com a producte de les pròpies salines) amb la conservació d'aquest entorn tan privilegiat.
Al Parc Natural s'han censat fins a 210 espècies d'aus destacant les poblacions d'aus aquàtiques com els flamencs (Phoenicopterus ruber), la cigonya (Himantopus himantups), el tarro blanc o el chorlitejo patinegre.
Entre les aus marines cal destacar la gavina de Audouin i la pardela balear. Altres espècies destacables en àmbit terrestre són la sargantana pitiüsa, endèmica d'aquestes illes i amb subespècies en els illots.
En l'àmbit terrestre del Parc Natural acull una magnífica representació de la majoria de formacions vegetals existents a les illes Pitiüses, amb unes 178 espècies de plantes. Apareixen representats les pinedes mediterrànies, els sabinars costaners, els salicorniares i la vegetació halófila que envolta les llacunes, així com els sistemes dunars i la vegetació litoral dels penya-segats.
Les actuals Salines, d'època romana, segueixen intactes i en funcionament avui dia. En l'Edat Mitjana l'illa va ser coneguda com l'illa de la sal. És un espai humanitzat des de fa segles, però això no impedeix la presència d'abundants espècies amants de la zones humides. Al poble de la Canal, amb cases de tipus colonial, podem observar tota la infraestructura que permet carregar la sal en els vaixells. A més, també es pot observar no només els estanys saliners i la producció de sal acumulada durant l'any, sinó també diferents trams de les vies del que va anar l'únic tren de la illa, un dels avanços que es van donar en la indústria salinera i que va suposar que el treball que realitzaven nombroses persones i animals de tir ho realitzés una màquina de vapor.
L'artificializació d'una antiga llacuna marina ha donat lloc a un aiguamoll que permet la instal·lació de la fauna més representativa de l'àmbit terrestre del parc: les aus. Es manifesta així la possibilitat de compatibilitzar l'activitat econòmica (l'extracció de la sal com a producte de les pròpies salines) amb la conservació d'aquest entorn tan privilegiat.
Al Parc Natural s'han censat fins a 210 espècies d'aus destacant les poblacions d'aus aquàtiques com els flamencs (Phoenicopterus ruber), la cigonya (Himantopus himantups), el tarro blanc o el chorlitejo patinegre.
Entre les aus marines cal destacar la gavina de Audouin i la pardela balear. Altres espècies destacables en àmbit terrestre són la sargantana pitiüsa, endèmica d'aquestes illes i amb subespècies en els illots.
En l'àmbit terrestre del Parc Natural acull una magnífica representació de la majoria de formacions vegetals existents a les illes Pitiüses, amb unes 178 espècies de plantes. Apareixen representats les pinedes mediterrànies, els sabinars costaners, els salicorniares i la vegetació halófila que envolta les llacunes, així com els sistemes dunars i la vegetació litoral dels penya-segats.
Les actuals Salines, d'època romana, segueixen intactes i en funcionament avui dia. En l'Edat Mitjana l'illa va ser coneguda com l'illa de la sal. És un espai humanitzat des de fa segles, però això no impedeix la presència d'abundants espècies amants de la zones humides. Al poble de la Canal, amb cases de tipus colonial, podem observar tota la infraestructura que permet carregar la sal en els vaixells. A més, també es pot observar no només els estanys saliners i la producció de sal acumulada durant l'any, sinó també diferents trams de les vies del que va anar l'únic tren de la illa, un dels avanços que es van donar en la indústria salinera i que va suposar que el treball que realitzaven nombroses persones i animals de tir ho realitzés una màquina de vapor.
0 comentarios:
Publicar un comentario